a Núria, per la inspiració
ara que els dies s'escurcen i les presses s'apropien de tots els trens, que les ombres es vessen en una tebior inevitable i severa, trobem plaent contemplar -sense recança ni nostàlgia- les imatges de l'insòlit, fat, irreal, últim estiu. i aturar-nos en una -amb tu a la sendera flanquejada de xiprers que puja a l'ermita de Sant Climent-, cimbell delectós per a l'evocació dels camins somiats i de l'intercanvi compartit de memòries i vivències heretades o pròpies: el fred calcari a les mans del besavi camí de la impremta; el casament dels pares i la fotografia familiar davant la creu de Montigalà; els refilets dels canaris i la migdiada dels diumenges a l'ombra de la morera; les festes de l'arbre a Sant Onofre; les estades de silenci i la lectura dels clàssics sota les voltes del claustre de Sant Jeroni... estampes que ens parlen de l'incessant flux de la vida, del seu somni, passant com un llibre de mà en mà.
