malgrat el poc temps, com t'has fet estimar per tothom, voluntari endimoniat! tant, que costa de creure que aquesta sigui la teva darrera nit, que a la manera de les Falles, no hi hagi per a tu alguna mena d'indult del foc. però aquest és el destí -certament paradoxal- de tot dimoni la nit de Sant Anastasi a Badalona.
rabassut i calb, val a dir que mantens els atributs de la nissaga: pell vermella, banyes, cua, ullal i masclet punxegut. et traeixen, si més no, el somriure serè i l'esguard de bon jan regalimant de suor i fang, que ha canviat la forca de tres puntes per la pala, el peto de feina i les botes d'aigua de voluntari a la dana de València. perquè a diferència d'altres diables fatxendes i murris, tu, dimoni malfeiner, que salves vides en comptes d'endur-te ànimes, amb el teu posat ferm i decidit, no només no fas por sinó que ens encoratges a no rendir-nos mai. no és estrany que, embadalit amb els jocs de la quitxalla o avivant espurnes d'infantesa, t'hagis guanyat el cor de tothom.
