viernes, 15 de marzo de 2019

Taula navegable

Taula navegable, de Jaume Roure
                                                 a Núria

quan la penombra
-potser prenyada de temps-
vessa el seu oliós mar
                 de cobalt
                 sobre la taula,
i arrossega
         la memòria de tasses,
              gotims, mapes,
                  vaixells de paper...

quan els llibres,
bojos nus brandant
              les seves fulles al vent,
ofrenen al buit
la funerària urna
              dels seus enigmes.

només la música sobreviurà a la foscor.


(trad. cast.: Mesa navegable: cuando la penumbra /
-quizá preñada de tiempo- / derrama su oleoso mar /
de cobalto / sobre la mesa, / y arrastra consigo /
la memoria de tazas, / racimos, mapas, / barcos de papel... //
cuando los libros, / locos desnudos blandiendo /
sus hojas al viento, / ofrendan al vacío /
la funeraria urna / de sus enigmas. //
solo la música sobrevivirá a la oscuridad.)


2 comentarios:

  1. Debo haber estado preparándome para ese momento. La música, siempre que puedo, la escucho con los ojos cerrados.

    Cordial saludo

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. La frase final, que tiene mucho de la lectura que estoy haciendo estos días de Vladimir Holan, me la inspiró un artículo en el que se hablaba de la música como último reducto de la memoria en los pacientes de Alzheimer. Un cordial saludo.

      Eliminar

Ruleta rusa

  • Colección de estampas añejas: Hoy, 2014: el principio del fin del bipartidismo
    (Imagen de la última final de la Copa de España jugada por los protagonistas habituales.Nota: No dudamos de…
  • ante mare
    a Adam Díaz E come quei che con lena affannata uscito fuor del pelago a la riva si volge a l'acqua…
  • La tumba de Keats (por Andrés Sánchez Robayna y Oscar Wilde)
    Comentábamos hoy en la redacción que no había mejor manera de dar la bienvenida a la XXVIII edición del…
  • ciprés
    fue el jueves pasado cuando finalmente claudicaste bajo el temporal. tus ramas, azotadas sin tregua…