domingo, 19 de noviembre de 2017

joc en i

Alma Estela M.-M., Alba inversa.
                                       ningú ha mort víctima
                                                              d'un mal poema.

¿Índia iniciàtica o Irlanda indòmita?
ni inferns idíl·lics
ni ironies
                      de la indiferència.
icones iconoclastes
imantades per hiverns il·limitats
inquireixen incògnites íntimes
en itineraris idealitzats.

...i la Iseu imagina un iglú
sota una illa d'identitats


("juego en i": ¿India iniciática o Irlanda indómita? / ni infiernos idílicos / ni ironías / de la indiferencia. / iconos iconoclastas / imantados por inviernos ilimitados / inquieren incógnitas íntimas / en itinerarios idealizados. / ...i Iseo imagina un iglú / bajo una isla de identidades)

2 comentarios:

  1. El iglú, Iseo, debe estar bajo la isla de las identidades individuales porque bajo la isla de las identidades colectivas lo que hay es una enooorme pira ardiendo que nunca se apaga.

    Saludo cordial

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Me encanta el vocablo identidad por los equívocos o ambigüedades que sugiere, al plantearse en él aquello que nos hace iguales o diferentes al mismo tiempo. Nos vemos en su blog.

      Eliminar

Ruleta rusa

  • Sufismo
    Ayer a última hora de la tarde, asistimos, en el incomparable marco de la Casa Asia de Barcelona, a la doble…
  • Cuando despertó, las gaviotas todavía estaban allí
  • Clásicos castellanos en el siglo XXI. Hoy,
  • pero ella solo busca veintiún gramos de evasión y tu carne es tan lánguida...
    La chair est triste, hélas! et j'ai lu tous les livres (Mallarmé) y parloteaba en un espacio abisal…