subtil obsessió, freqüentes l'ara cafè-restaurant amb distesa regularitat, buscant qui sap quines cendres, brases o focs novells, o si més no la celebració de l'espai com a aventura organolèptica de la consciència, anotant els canvis de tonalitat d'actituds i converses: durant la lectura matinal del diari, quan l'eix de rotació terrestre sembla alinear-se amb el cruixit de la pàgina en girar, i el tallat dels membres més veterans de la junta es dilata en despreocupat degoteig de paraules; enmig del ritual del veure i deixar-se veure de l'aperitiu en la terrassa; en el curs d'un dinar abundós i pausat, on no cal cridar al contertulià perquè et senti, o mentre s'estenen els tapissos verds sobre les taules per la partida de la tarda; quan en nit de partit del Barça, la cua per entrar s'estén per la cantonada i la tensió del futbol es contagia al minuet dels cambrers i les safates. i a tota hora -beneïda música de fons-, l'ostinato del cop sec per llençar el residu, el brunzit del molinet, l'encaix del braç en la cafetera, el delicat fil baixant fosc i amorós cap a la tassa, l'instant en què ja a taula la fumejant ofrena, la dringadissa de la cullereta i la delícia sublim del primer glop et fan arribar la intuïció d'un món perfecte on la por, el dolor i la injustícia s'haguessin dissolt com sucre a la més càlida negror.
