el Fraternal - II

subtil obsessió, freqüentes l'ara cafè-restaurant amb distesa regularitat, buscant qui sap quines cendres, brases o focs novells, o si més no la celebració de l'espai com a aventura organolèptica de la consciència, anotant els canvis de tonalitat d'actituds i converses: durant la lectura matinal del diari, quan l'eix de rotació terrestre sembla alinear-se amb el cruixit de la pàgina en girar, i el tallat dels membres més veterans de la junta es dilata en despreocupat degoteig de paraules; enmig del ritual del veure i deixar-se veure de l'aperitiu en la terrassa; en el curs d'un dinar abundós i pausat, on no cal cridar al contertulià perquè et senti, o mentre s'estenen els tapissos verds sobre les taules per la partida de la tarda; quan en nit de partit del Barça, la cua per entrar s'estén per la cantonada i la tensió del futbol es contagia al minuet dels cambrers i les safates. i a tota hora -beneïda música de fons-, l'ostinato del cop sec per llençar el residu, el brunzit del molinet, l'encaix del braç en la cafetera, el delicat fil baixant fosc i amorós cap a la tassa, l'instant en què ja a taula la fumejant ofrena, la dringadissa de la cullereta i la delícia sublim del primer glop et fan arribar la intuïció d'un món perfecte on la por, el dolor i la injustícia s'haguessin dissolt com sucre a la més càlida negror.

el Fraternal - I

They lived and laughed and loved and left.

(J. Joyce)

Quan Palafrugell era Palafrugell...

(Bepes)

i què hi fa que avui el temps no acompanyi, que el cel s'adeliti en la seva tèrbola opacitat i, entre ràfegues irades, lletregi plugims que indisposen els ossos! t'hauries estimat més una nit estival, amb els cambrers brunzint per les terrasses davant l'assedegada impaciència de la clientela? un migdia lluent de flors i violes, arrossegat per la multitud en el seu pelegrinatge per espais i actuacions? o potser un capvespre de desembre, embadalit com un nen davant l'avet nadalenc coronat de garlandes lluminoses arribades dels quatre cantons de la plaça? hauria canviat la sensació de ser sota els efectes d'una singular pulsió gravitacional?

plaça Nova de Palafrugell, el centre d'un món més intuït que experimentat. no sembla pas estrany que en aquest indret tan comunal que no acull cap temple, ajuntament o banc, botó de camins que porten, a través de pinedes i suredes, de terres de conreu i prats esquitxats de ginesta, rosella, campaneta o dent de lleó, fins a enclavaments mariners (Calella, Llafranc o Tamariu), interiors (Llofriu o Ermedàs) o mítics (el jaciment indiget, l'ermita i el far de Sant Sebastià), hom senti a flor de pell la junció entre el somni i l'acció, el seny i la disbauxa, l'onatge del mar i el dels camps batuts per la tramuntana. satisfet l'anhel d'una geografia mesurada amb els peus i la mirada, en una de les cadires de vímet arrimada a la façana del Fraternal, el temps escura cafè i cigarreta mentre gaudeix de quanta agitació es genera en nom seu.

sombras de agua

tomar de la realidad el acorde, la frase,

la pincelada que infructuosamente la expliquen.

el destello que irradia la palabra cuando su filo penetra la pulpa del enigma.

volar de pregunta en pregunta en un bosque sin respuestas, abstraído en el instante puro del salto, en la leve vacilación que anuncia la caída.

sentirse simultáneamente hueva, larva, pez y pescado: samsara sin aliento. 

autobiografía: autorretrato cubista pintado con el pincel de la memoria, a veces embellecedor, otras falsario, siempre escandaloso.

en alguna fisura entre las perspectivas épica e irónica de la propia existencia: el tú redentor.

hoptimismo

ahí vuelve el ladrón de alegrías, escurriéndose por la garganta del reloj de arena con su rostro poliedro y sus artes de número primo, dándote en los morros con el texto de una comedia demasiado trágica como para sentirla tuya, Segismundo en las mazmorras del estrés, la bronca y el trabajo mal remunerado. sonrisa de alquiler y flema impostada son tu grotesco paraguas frente al huracán de la infamia que preside estos tiempos inversos, en que el progreso es involución; la justicia, impunidad; el acuerdo, casus belli; la vigilancia, libertad; la mentira, posverdad; y los focos, el mejor aliado de la oscuridad.

onades de Calella

el primer que s'esvaeix en sortir del túnel és la boira de la por, anihilada en un mar de llum encegadora. nedador de la foscor, no hi oposis resistència, obre els ulls per sentir com les petjades s'omplen d'oblit. només qui percebi d'una volada l'escalfor de l'alba i de la vesprada, qui ho comprengui tot sense saber-ne res, tornarà a l'aigua.

neda i es capbussa com mai, lliurant-se a l'onatge amb el mateix delit agosarat d'aquelles primeres braçades que cercaven les mans de la mamà. quan, trèmuls de joia, se li adormen els músculs, la salabror d'una cançó antiga llisca arrissada entre l'escuma dels llavis. cabells, òrgans i batecs esdevenen algues, aletes, valves a resguard de la gavina del temps. alliberada del brogit de l'angoixa i el ressentiment, la consciència flueix tendra, líquida...

zapato viejo

(en el decimocuarto aniversario de 20añosnoesnada)

¿importa algo -a estas alturas- carecer de destino, como globo desligado de los dedos de un niño, a merced de un universo de leyes inexorables en su relatividad, diluirse a diario en remesas de pasajeros con las pupilas sumidas en algún vacío insondable, notas disonantes esparcidas por el pentagrama emborronado de un compositor endiosado y demodé?

¿en qué momento el espejo perdió tu imagen y te abonó a la mera supervivencia? ¿valió la pena renunciar a tus raíces para apropiarte de las de otros? ¿qué sacaste de guardar las ropas de quienes se sumergían en las aguas revueltas? ¿hasta cuándo seguirás engañándote?

MMXXVI

(lo vimos surgir con expectación babieca, fascinados por su lozanía y su encanto intacto, por ese porte informal pero seguro de sí mismo. aun conscientes de que nos iba a hurtar un año de nuestras vidas, nos entregamos a él con ebria pleitesía).

nadie salió ileso de 2026, el año en que la polarización nos recalentó hasta helarnos, el racismo y la xenofobia llamaron a la puerta, el turismo depredador auspició treguas y Nerón y Herodes ganaron ex aequo el Nobel de la Paz. viralizando el malestar, el gran hermano tecnológico trastocó la política en espectáculo y el debate en inquisición. de las arrugas de la vieja Europa asomaron grietas en forma de referéndums para consolidar la autocracia.