 |
| Llucià Navarro, mural a l'Hostal del Senglar (detall). |
la deserta, genuïna, inescrutable recepció -presidida pel mural de Llucià Navarro- i les sales annexes -amb els diorames amb escenes de la vida rural i la recreació de la cuina, el rebost i el celler d'una masia- són la via d'iniciació al passadís de foscor interminable. atretes per l'alè ressec dels seus passos, una munió d'ombres l'envolta amb el lent degoteig d'un ressò. ombres cansades de les formes, que en la seva vigília perpètua, masteguen llum i secreten nostàlgia del blau del cel. es trasbalsa quan reconeix entre la obscuritat timbres, rialles i posats antics. ells, esbufegant, amb corbata i en cos de camisa; elles, amb el ventall de rigor: ombres del 76 en el saló del Rei Caçador. en el moment dels brindis, sent el ridícul desig de compartir el pòsit que deixà en els seus records d'infantesa aquella era sense presses, de negocis lucratius, agitació cultural i llibertat recobrada. només un marrec sense pales, que juga a les xapes sota les estovalles, para l'orella a aquell tafaner d'ombres sorgit d'un avenir del tot incomprensible.
