Taula navegable

Taula navegable, de Jaume Roure

                                                 a Núria

quan la penombra

-potser prenyada de temps-
vessa el seu oliós mar
                 de cobalt
                 sobre la taula,
i arrossega
         la memòria de tasses,
              gotims, mapes,
                  vaixells de paper...

quan els llibres,
bojos nus brandant
              les seves fulles al vent,
ofrenen al buit
la funerària urna
              dels seus enigmes.

només la música sobreviurà a la foscor.

(trad. cast.: Mesa navegable: cuando la penumbra /
-quizá preñada de tiempo- / derrama su oleoso mar /
de cobalto / sobre la mesa, / y arrastra consigo /
la memoria de tazas, / racimos, mapas, / barcos de papel... //
cuando los libros, / locos desnudos blandiendo /

sus hojas al viento, / ofrendan al vacío /
la funeraria urna / de sus enigmas. //
solo la música sobrevivirá a la oscuridad.)