lunes, 26 de noviembre de 2012

Nova onada de retallades a Catalunya (Nueva ola de recortes en Cataluña)


L'hybris (de l'indoeuropeu ut + qweri, "força exagerada") és un orgull extrem que passa per desafiar els límits sobreestimant les pròpies capacitats o drets, excés que usualment és castigat per la societat o una força posterior en les històries on apareix. Orginàriament tenia un sentit de crim d'abús i humiliació de la víctima, especialment sexual o amb sadisme, però va acabar adquirint aquesta connotació d'extralimitació superba. La diferència fonamental entre l'hybris clàssica i la moderna és que les civilitzacions grecorromanes consideraven que la falta venia de no acceptar el propi destí (per això intervé Nèmesi com a venjadora) mentre que la relectura posterior l'assimila a un pecat. Les metamorfosis o híbrids (paraula que deriva de la falta) dels orgullosos són un càstig freqüent en la mitologia. Un dels casos que més apareix a la literatura és l'hybris divina, l'intent d'igualar-se als déus.

La hibris o hybris es un concepto griego que puede traducirse como ‘desmesura’ y que en la actualidad alude a un orgullo o confianza en sí mismo muy exagerada, especialmente cuando se ostenta poder. En la Antigua Grecia aludía a un desprecio temerario hacia el espacio personal ajeno unido a la falta de control sobre los propios impulsos, siendo un sentimiento violento inspirado por las pasiones exageradas, consideradas enfermedades por su carácter irracional y desequilibrado, y más concretamente por Ate (la furia o el orgullo). La religión griega ignoraba el concepto de pecado tal como lo concibe el cristianismo, lo que no es óbice para que la hibris parezca la principal falta en esta civilización.

4 comentarios: