visualitza-ho:
la vereda, el fang, les arrels.
el fullam encara humit
de rosada.
les petjades i la solitud.
les roderes dels carruatges o
els tossols guanyats per la molsa
i la falguera.
les legions de roures i faigs
rendides a la tardor.
s'enlaira el sol,
aterra el pressentiment.
fes-ho present.
aquest matí a la Fageda...
II
que s'aturin la realitat,
el temps,
el desig...
que retorni la bruixa!
només clarianes, danses,
estels flamejant
sobre l'ombrívol somni
de la gralla.
III
estiu a la Fageda.
el fullatge suspès en l'aire,
alleugerit del brancam,
com fragments alats d'un vell poema.
l'esperit s'eleva quan hom s'endinsa
en aquest temple de la natura
erigit pel foc i l'aigua.
avançades als pares, dues nenes s'agafen de la mà
meravellades, confoses, dubtant d'entrar-hi.
alienes al misteri, tanmateix res no les distreu
de la remor de les fulles, que escolten amb el cor.
és la crida de la Fageda,
incitant-les a xisclar en silenci
mentre hi juguen a fet i amagar
o aixequen una cabana amb secalls
al cim d'un tossol.
mentre aprenen el més íntim cant de la llibertat.